Al principi t’ho planteges perquè n’estàs fart de beure alcohol per evadir-te, també perquè les llacunes mentals cada dia són més greus, i sobretot per estalviar-te el sofriment de les ressaques. Amb el temps vas continuant per curiositat a veure què li passarà al teu organisme i quins canvis notaràs. I llavors ho acabes fent […]
Aquí perdut enmig de muntanyes i camps mutilats, de gent que fuig i s’amaga, d’altra que corre tant com pot per anar d’un lloc a un altre. Torno a escriure vés a saber què i per qui. El més segur és que no acabis llegint això que t’escric.
Un més que se’ns en va.
Devia alguna explicació a algú? Doncs bé, espero que li valgui aquesta…
Conductors d’autobusos crispats, línies de transport públic agonitzant per falta d’inversions (mentre el govern subvenciona la compra de transport privat), una flamarada ataronjada il·lumina el paisatge nocturn urbà,… Ep, però encara hem de pensar que tenim sort.
No m’he posat mai a parlar de segons què al blog… Però tampoc ho faré del tot.
Intentant buida el grapat d’esborranys que se m’acumulen, i mentre no els trobo què els faci complets per a ser publicats, publico aquest que era el que tenia més avançat de tots.
“Gurús” del que està in, experts en sociabilitat internauta, profetes del 3.0,… Això vaig veient una vegada i una altra, com si de sobte, s’hagués creat una nova disciplina.
M’agrada, frueixo amb la bona música i els bons concerts. Però suposo que he escoltat prou i he vist prou com per començar a tenir manies.