El conte dels micos i la borsa

El conte dels micos i la borsa

«Diuen que una vegada, arribà un senyor molt ben vestit a un poble de la selva, i s’instal·là a l’únic hotel que hi havia a l’indret. Llavors posà un avís a les últimes pàgines del diari en el qual afirmava que estava disposat a comprar per 10 dòlars cada mico que li portessin.

Els camperols de la zona davant la falta de recursos amb què vivien, i sabent que la selva era plena de micos, sortiren corrents a caçar-los. I l’home, tal com havia promès a l’anunci, comprà per 10 dòlars cada un el centenar de micos que li havien portat sense protestar.

A la selva quedaren pocs micos, i era difícil caçar-los, així que els camperols perderen l’interès per caçar-ne més. I llavors l’home oferí 20 dòlars per cada mico i els camperols corregueren de nou cap a la selva a capturar-ne. De nou la població de micos es veié reduïda i l’home pujà l’oferta fins als 25 dòlars, i els camperols tornaren a la selva, caçant els pocs micos que quedaven, fins que ja era quasi impossible trobar-ne cap.

Arribats en aquest punt, l’home apujà encara més el preu i oferí 50 dòlars per cada mico, però tenia negocis per atendre fora a la ciutat, i deixà a càrrec de la compra el seu ajudant de negocis.

Quan l’home ja havia arribat a la ciutat, el seu ajudant es dirigí llavors als camperols dient-los: “Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de micos que el meu cap ha comprat per la seva col·lecció. Jo us ofereixo vendre-us aquests micos per 35 dòlars cada un i quan torni el meu cap de la ciutat li veneu a ell per 50 dòlars”.

Temptats per l’oferta, els camperols ajuntaren tots els seus estalvis i compraren els milers de micos que hi havia a la gàbia i esperaren el retorn del cap per vendre’ls-hi.

A partir d’aquell dia, però no tornaren a veure ni l’ajudant ni el seu cap. L’únic que veieren fou la gàbia plena de micos que compraren amb els seus estalvis de tota una vida.»

Photo by Des Récits on Unsplash

Aquest és un conte que es pot trobar en diverses versions per Internet i que he volgut publicar al meu blog per si mai algú em pot dir d’on sorgeix, qui és l’autor o alguna informació per identificar-lo millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.