Llibres que he llegit aquest 2021

No em considero un gran lector de llibres tot i que al cap de l’any acabo veient que m’he llegit un bon grapat de llibres que m’han servit per conèixer sobre temes que en la meva vida habitual no acostumo a tenir accessibles. En aquesta entrada us faig un breu recull dels llibres més destacats que he llegit aquest 2021.

Anatomía del fascismo (2019) Robert O. Paxton

Els últims anys m’ha donat per llegir bastant sobre llibres que tracten l’ascens d’una nova extrema dreta i feixisme que s’ha anomenat també alt-right. Per això bona part d’aquesta llista es basa en llibres d’aquesta temàtica, també perquè és una de les ideologies junt amb l’anarquisme que certa curiositat m’han despertat conèixer com van arribar al seu ascens i també la seva caiguda. Aquest llibre de Robert O. Paxton, però és molt més essencial i amb una gran rotunditat ens porta cap als orígens del feixisme. Una obra que per mi s’ha convertit en bàsica i la que recomanaré convençudament a qualsevol que em demani per un llibre sobre com s’originà el feixisme. No és només que tot el llibre està profusament ple de cites bibliogràfiques per suportar cada argument, sinó que l’autor mateix s’atreveix a plantejar enfocaments sobre el feixisme molt ben estructurats i que t’acaben convencent profundament. Lluny del sensacionalisme i el judici fàcil, Robert ens argumenta amb un gran coneixement sobre com hauríem de poder explicar per què sorgeix el feixisme i com es va arribar a desenvolupar.

L’onada: L’experiment educatiu que va arribar massa lluny (2021) Todd Strasser

El vaig trobar per pura casualitat mentre passejava un matí per Barcelona, el tenien a l’aparador de la Llibreria Pompeia i vaig entrar de pressa a preguntar. La pel·lícula de l’Onada és una de les meves preferides, tot i que no és massa agradable, però explica molt bé la història de l’experiment Tercera Onada del 1967. Si has vist la pel·lícula, llavors el llibre no et revelarà cap novetat, i si no l’has vista, et pot servir de breu introducció a la història, ja que en el llibre s’explica molt més resumidament el relat que no pas a la pel·lícula. Pot sonar sorprenent, però el llibre acaba oferint molts menys detalls i matisos sobre els personatges que no pas la pel·lícula. De totes maneres és un llibre molt recomanable per si es vol oferir una visió bàsica del que va suposar aquell experiment d’explicar l’ascens del nazisme a l’Alemanya dels anys trenta, i com es podria repetir aquell auge nazi dècades després.

El arte de la invisibilidad (2018) Kevin Mitnick

Aquest llibre és d’aquells que segurament no veuràs massa recomanat, bàsicament perquè qui l’ha llegit vol passar desapercebut i que no se sàpiga que li interessen aquests temes. L’obra de Kevin Mitnick és un bon compendi i manual sobre tècniques i estratègies per passar el més anònim possible per aquest món digital amb el qual interactuem cada dia. Molt encertades totes les recomanacions i molt ben estructurades i explicades. Potser per la gent més experimentada sobtarà que hi hagi consells desfasats, però són molt pocs i en general el llibre aguantarà encara uns quants anys més com a referència de la temàtica.

Vigilància permanent (2019) Edward Snowden

L’autobiografia d’un dels personatges més rellevants d’aquests últims anys en la informàtica, Internet i la seguretat en general. Segurament si no fos per les seves revelacions, avui dia no estaríem navegant majoritàriament per pàgines web amb protocols que incorporin xifratges ni hi hauria una preocupació tan gran sobre el que s’acaba publicant a les xarxes socials. El llibre a més està molt ben escrit i et sap introduir en l’evolució d’Edward Snowden des de la seva infantesa, joventut i el pas a l’adultesa. No és un manual d’informàtica i seguretat, tampoc ho pretén ser, però sí un bon llibre per conèixer les inquietuds de la persona i com va arribar a ser un dels informants i revelador sobre com espiaven els governs i organitzacions privades la vida de la població de forma massiva. El fet que faci un relat prou planer convida que el llibre pugui ser llegit per un públic més ampli, el que suposa un gran encert per recomanar-lo.

Paraules d’Arcadi: Què hem après del món i com podem actuar (2021) Arcadi Oliveres Boadella

Arcadi Oliveres serà sempre un referent. Ha arribat a despertar moltes consciències arreu per on ha parlat i participat en l’activisme pacifista però també en debats per una economia més justa i solidària. El llibre és imprescindible de llegir per conèixer el seu pensament. Però és una introducció, no n’espereu cap anàlisi extensa i detallada sobre el que va arribar a pensar, ja que per això us haureu de repassar tots els seus articles i altres llibres on ha participat. Un regal d’ell i els seus néts; no diria l’enèsim ni el final perquè sempre acabes recuperant la veu de l’Arcadi en moments de la teva vida quan es parla de pacifisme i solidaritat, però sí que és un bon comiat cap als seus éssers més estimats.

FEMINISMO Y ANARQUISMO (2017) Emma Goldman

Un clàssic de l’anarquisme. Molt encuriosit sempre per Emma Goldman i la seva capacitat per aportar visions revolucionàries. Malgrat tot, però hi ha algun capítol que fluixeja més que l’anterior potser perquè esperava explicacions més elaborades que en ser textos breus no s’arriben a desenvolupar. Però estem parlant d’un llibre molt recomanable al capdavall i que és cabdal per explicar la relació entre feminisme i anarquisme. Un gran treball d’edició de l’editorial ENCLAVE DE LIBROS.

Fatxa: Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida (2019) Jason Stanley

Una de les decepcions d’aquest any. Un llibre que segurament entusiasmarà a neòfits en temes com el feixisme, el racisme i la xenofòbia, però que semblarà poc profund per qui estigui buscant realment els mecanismes de com funciona el feixisme i com entra a les nostres vides. No és un mal llibre ni molt menys i si ha tingut tantes referències per part de figures expertes en denunciar el tema, és que el text té coneixement per aportar. Però a mi personalment m’ha entusiasmat molt més el llibre de Robert O. Paxton anomenat anteriorment el qual ofereix moltes més cites de fonts bibliogràfiques i un coneixement molt més profund.

American Nazi (2013) Josep Maria Galiano Fernandez

En la línia de l’anterior aquest també ha sigut més aviat una decepció. Un llibre que potser és més rigorós que el de Jason Stanley quant a cites de fonts bibliogràfiques i temes triats, però que té algun detall que el fa carregós de llegir, no sé si pels salts entre temes, perquè es perd a explicar biografies de personatges concrets que no aporten massa res, o perquè sembla més un compendi dispar de temes més o menys ordenats cronològicament al voltant de la temàtica, que no un llibre en conjunt d’obra única ben estructurada.

Un món feliç (1932) Aldous Huxley

A vegades m’agrada agafar llibres “clàssics” que s’anomenin sovint o se citin com a referències a temes d’actualitat i esbrinar quan hi ha de cert o de relacionable realment amb l’actualitat. El cas d’Un món feliç (en concret he llegit una edició en català del 1982) entra dins la categoria de llibres que en llegir-los he descobert que realment no explica moltes de les coses que se’n diuen per referenciar-lo. Si bé parla de control mental, d’imbuir pensaments, i de cultivar éssers humans per determinar-ne la vida futura; no arriba a contar com es produeix l’acceptació d’aquesta distopia més enllà de la referència a una “guerra dels nou anys” i a la insatisfacció generalitzada de la societat anterior. A més la lectura no m’ha entusiasmat perquè es perd a narrar anècdotes de la vida diària d’alguns personatges que no protagonitzen massa res, i aprofundeix poc en descriure la distopia en si. Sembla més una distracció de l’autor per detallar-nos com seria una societat hedonista i planificada.

Rebelión en la granja (1945) George Orwell

Malgrat que no és l’autor de qui m’he llegit més llibres sí que és un dels que mai em decep. Orwell sap construir molt bé les històries i jugar amb el llenguatge per transportar-te a tota una realitat social i explicar-te les seves opinions del que coneix de forma amena i alhora detallada. En aquest cas, el llibre és una genial metàfora sobre com pot implantar-se un govern autoritari en una comunitat nascuda d’una revolució utòpica. Un gran repàs al·legòric de la Revolució Russa i Soviètica, i de tots els interessos que l’anaren modelant (des de les diverses tendències socialistes o anarquistes al paper de l’església) fins al règim actual que governa Rússia. M’ha alegrat trobar per fi el moment de llegir aquest gran llibre sobretot perquè l’edició que tinc del 1985 ve amb el suposat pròleg original escrit pel mateix autor en defensa de la llibertat de premsa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.