2015: I jo què sé

TL;DR: El millor disc per mi ha sigut “Complications” de Dover. Tot i que destacaria també el “Chasing Yesterday” de Noel Gallagher’s High Flying Birds.

Tal i com ja vaig fer el passat any 2014, em disposo a exposar els discos que més m’he escoltat aquest present any 2015. El criteri és que van per ordre de més escoltats a menys i tots han estat publicats aquest 2015, no li busqueu massa més complicació.

Dover — Complications

Dels pocs grups que procuro tenir-ne tots els discs i material que publiquen. A més aquest any els vaig poder veure en directe per primera vegada a la meva vida a la Sala Bikini de Barcelona i va ser un concert fantàstic, i una segona vegada també al Festival Acústica de Figueres. No tinc cap dubte de posar la que més em va agradar del disc i de la qual en van fer un molt bon videoclip:

Noel Gallagher’s High Flying Birds — Chasing Yesterday

A mesura que me l’anava escoltant vaig anar llegint que bona part de la música més destacada d’aquest nou disc encara és d’idees del Noel quan estava amb Oasis, serà per això que els recorda tant. Us podria posar el single que és d’aquesta època d’Oasis, però millor us poso l’altra que també em vaig escoltar molt del disc:

Puscifer — Money $hot

Haig de culpar a L’illa dels monstres que m’hagués enganxat farà un parell d’anys a la música de Maynard. En aquest nou àlbum m’ha atrapat bastant la cançó d’Agostina:

Turbowolf — Two Hands

Què dir dels Turbowolf, la meva debilitat cada vegada que treuen nou disc. Ja vaig avisar l’any passat que estaria molt pendent del seu nou disc i no m’han decepcionat. En aquest cas no us posaré el primer single, tampoc el segon, sinó el tercer single que va enganxar-me tant que em vaig passar quasi tot el 2015 amb la seva línia de baix al cap:

Dead Letter Circus — Aesthesis

Si l’any passat va ser Drugstore Fanatics, aquest any li ha tocat a aquest altre grup de rock electrònic alternatiu:

Anti-Flag — American Spring

Un dels millors directes que he vist aquest 2015 a la Estraperlo de Badalona, amb una coherència i entrega encomiables. El single amb que comença el disc:

Jeremy Camp — I will follow

A vegades em dóna per escoltar música rock cristiana. Us poso el single i no em feu masses preguntes:

Celtic Woman — Destiny

Aquí tampoc cal que em feu masses preguntes. Us poso el vídeo promocional que van publicar que és un resum de tot el disc i ja està:

Månegarm — Månegarm

És la dosi més o menys de folk-metal que procuro escoltar cada any. Podeu trobar-vos alguna entrevista que diu que la millor del disc és “Odin Owns Ye All” i hi podria coincidir bastant. Però us posaré la primera del disc perquè val la pena escoltar-lo des del principi:

Motörhead — Bad Magic

Què dir-ne del mite del rock més desenfrenat? La primera cançó del nou disc ha esdevingut una de les aportacions més notables del seu llegat musical:

Blackberry Smoke — Holding All the Roses

S’han convertit en un dels meus grups preferits de rock sureny, des que els vaig descobrir amb Sons of Anarchy. També els vaig veure en directe aquest any a la Sala Bikini de Barcelona, i em van alegrar molt aquella nit de diumenge que no les tenia totes veient com n’estava a rebentar de públic. Us deixo amb la segona del disc i que es titula igual:

Altan — The Widening Gyre

És música folk calmada i serena, la dosi que més o menys cada any procuro consumir per tal de no atabalar-me massa i prosseguir amb relativa calma el decurs dels dies. Podríeu començar per la primera i anar escoltant-vos tot el disc, però per mi la millor cançó és la segona del disc:

Cory Morrow — The good fight

Un dels descobriments d’aquest any. El podria emmarcar en l’òrbita dels del rock sureny però també hi ha certa música folk-pop:

Ron Sexsmith — Carousel One

Un altre que no falla cada any que treu disc, i que si te l’escoltes amb calma acompanya prou. La primera del disc:

Sofia Talvik — Street of Dreams

De nou no cal que em feu masses preguntes. És d’aquelles cantants que et passa el disc per davant i li dónes una bona oportunitat si veus que va amb prou entrega:

Iron Maiden — The Book Of Souls

Malgrat que com a línia de baix em va captivar la de The Red And The Black, us poso la de When The River Runs Deep:

Ebri Knight — FOC!

Teniu tot el disc complet si voleu escoltar-lo. No em van emocionar tant com altres vegades amb aquest nou disc, però com ja vaig dir si a ells els venia de gust fer-lo doncs endavant. Són un referent a escoltar i per això us posaré la de Per tu:

Inèrcia — Sendes salvatges

No seria el primer grup que em recorden els Berri Txarrak. Cap a l’any 2013 hi havia un grup anomenat Zènit que versionava Berri Txarrak traduint-ne les lletres al català. No els vaig seguir massa.
Inèrcia en canvi sembla inspirar-se també d’una manera bastant clara en la música de Berri Txarrak però adaptant-ho a la seva pròpia proposta musical. I opino que fan una aposta musical prou contundent per merèixer una escoltada. Igual que els Ebri Knight els Inèrcia també tenen tot el disc complet publicat a YouTube i a Bandcamp. No m’acabava de decidir per quina cançó triar, així que optaré per la mateixa cançó que van triar els de Canya i Tralla per anunciar aquest nou disc i que de fet va ser el single:

I fins aquí. No voldria acabar però sense dir que cap a l’abril del 2015 va aparèixer un recopilatori no oficial de Nine Inch Nails al subreddit /r/nin i que estaria d’entre els quatre o cinc primers discos que més he escoltat. No conté cap cançó publicada el 2015, però és interessant perquè fa un bon repàs de les més antigues i les més noves. Teniu la llista feta a Spotify per si voleu anar passant els mesos mentre el Trent Reznor no tregui nou disc aquest 2016:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.