Explicar Arxivística amb notícies

TL;DR: Vaig acabar de fer les classes d’una manera una mica més amena del que haurien sigut sense les «notícies d’actualitat». Al acabar-ne l’última amb examen final vaig recollir la factura no sense abans acomiadar-me de la gent amb qui havia compartit aquell temps, i me’n vaig anar cap a casa a centrar-me en altres nous projectes.

No és cap història èpica amb girs massa inesperats. Els arxivers sembla que ens alegrem de nimietats, però és que de les petites coses sabem que tard o d’hora s’acaba omplint tots els dipòsits del més gran dels arxius.

Ja us avanço que no detallo classe per classe, ja que no a totes vaig poder arribar a rebre’n una notícia que sabés relacionar-la prou clarament amb les classes, però dintre del que cap va sortir prou coincident.

A les primeres classes anava bastant a les palpentes, ja que no sabia ben bé d’on em venien les alumnes ni quines inquietuds podrien tenir. Al cap d’unes dues setmanes ja vaig decidir-me a provar aquesta idea a veure com me’n sortia. Resultaven ser alumnes que diguem que pràcticament no havien trepitjat mai un arxiu, del que en podríem dir amb arxiver encarregat i conscient de la feina que hi fa. Així que qualsevol concepte els venia de nou i l’abstracció era màxima sobre tot el que podia explicar.

La primera prova va ser amb la classe d’explicar què era un Quadre de Classificació. Posa’t tu a dir que a través d’un esquema, d’una llista,… (perdó per la poca cura de vocabulari). I així ves fent entendre què és en el que ens basem per englobar visualment el que conté un arxiu, un fons, una sèrie documental,… Anima’t i fes-ho. La notícia que a mi em va servir? Doncs el Comunicat de l’Associació d’Arxivers sobre la Comissió Pujol:

«Malgrat el poc temps de què s’ha disposat i les limitacions tècniques per accedir a la informació sol·licitada, el Govern ha reunit i entregat al Parlament la màxima documentació de què disposa, atenent al seu compromís amb la transparència i l’accés a la informació»
El Govern lliura la documentació a la Comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política — Sala de premsa. Generalitat de Catalunya

«La Generalitat, però, adverteix que buscar la informació anterior al 1996 podria provocar el “bloqueig del funcionament ordinari” de l’administració. Per poder atendre la petició de la comissió d’investigació, l’executiu estudia contractar expressament personal especialista perquè regiri els arxius de la Generalitat.»
El Punt Avui — Notícia: Mas demana comparèixer aviat al Parlament

«els contractes dels anys vuitanta no es troben il·localitzables en magatzems que calgui “regirar” (lamentable expressió reflectida per algun mitjà), ja que els arxius centrals […] La traçabilitat de la contractació administrativa està assegurada a partir del seu codi de classificació, el G0647, com tothom sabria si el Portal de Transparència incorporés, juntament amb datasets i infografies, els nombrosos catàlegs de documentació administrativa existents elaborats pels arxius.»
COMUNICAT SOBRE EL LLIURAMENT A LA “COMISSIÓ PUJOL” DE DOCUMENTACIÓ VINCULADA A CONTRACTACIÓ PÚBLICA

La següent classe va anar sobre Descripció Documental. Com explicar que la descripció documental pot tenir una gran rellevància per a la recuperació i disponibilitat dels documents? Doncs amb la publicació de:

L’Arxiu (ANC) té a consulta la Guia dels #PapersdeSalamanca privats lliurats als seus propietaris http://dom.cat/gxj #arxius #restitució

Setmana a setmana anàvem fent i semblava que tenia cert efecte introduir els temes o reforçar-los a través d’aquestes notícies. I vaig continuar amb la classe sobre Instruments de control documental que justament va tocar la setmana que TV3 emetia finalment el documental de Ciutat Morta:

Un informe del Síndic sobre el 4-F revela la desaparició del llibre de custòdia de detinguts (llibre de registre i custòdia dels detinguts de la Guàrdia Urbana).

Va arribar també el dia d’explicar la Legislació de gestió documental. I que si l’Accés i la LOPD, ISO,… fins i tot al temari va entrar el Model EFQM d’Excelència. Coses del guió, que per il·lustrar-ho vaig presentar la següent notícia que es referia a la Ley del Patrimonio Histórico Español:

La Casa de Alba no podrá vender una carta de Cristóbal Colón de 21 millones de euros. Noticias de Noticias

La Justicia prohíbe a la Casa de Alba subastar una carta de Cristobal Colón

Pel tema de la Digitalització vaig escombrar cap a casa i ja que les classes les donava a l’Ateneu de Cambrils, vaig exposar “el document del mes” que la Montserrat (arxivera de Cambrils) havia enviat aquell mes:

Plànols de construcció de la via del tren (cap a 1856) — març 2015 — Ajuntament de Cambrils

Per últim hi havia el tema de la Conservació i condicions mínimes i com no volia atabalar més les alumnes vam optar per una classe explícitament més visual així que vaig posar el vídeo de:

El valor reparador de una hoja de papel — Archivo Histórico de la Policía Nacional

I res, que segur que sou molt espavilats i si us envio les alumnes al vostre arxiu ben proveït de material els explicareu mil i un catàlegs de pergamins, els projectareu en pantalla gran la vostra ingent col·lecció de fotografies en plaques de vidre i qui sap si sortirà algun manuscrit il·luminat i tot. Però jo no podia tenir aquests mitjans setmanalment. Una classe amb parets blanques, un projector que emetia la senyal del monitor de l’ordinador i poc més que jo i el meu comandament d’infrarojos per controlar a distància el que sortia a la pantalla.

Conclusions

  • No es poden fer classes sobre arxius a gent no iniciada sense trepitjar almenys cada 15 dies un arxiu. Em va anar molt bé tenir l’Arxiu Municipal de Cambrils per visitar-lo en classes concretes.
  • Val més ensenyar una fotografia o un vídeo en domini públic que una tirallonga immensa de metadades super ben estructurades. Tenir a mà el recurs de bussejar per Internet Archive.
  • No podem oblidar l’àudio perquè als arxius no ens quedem només en la documentació visual. Cal buscar noves maneres per exposar aquest àudio, i a mi se’m va ocórrer a través d’oscil·loscopis i espectrogrames. Hem de permetre que la gent visualitzi perquè ens importa tant determinar les qualitats de freqüències i resolució a arxivar.
  • Facilita bastant la fluïdesa comunicativa si generem empatia explicant històries humanes. Que podem exposar la gestió documental i l’eficiència de l’enginyeria de processos administratius, però la gent viu d’experiències humanes i els arxivers n’acumulem inconscientment a cada lectura de documents.

No voldria acabar el relat sense repartir responsabilitats entre qui em va servir d’inspiració per a tal idea d’explicar arxivística amb notícies: el Joan Soler i el Josep Matas. Vosaltres teníeu més gràcia a les vostres classes i ho fèieu (feu i fareu) amb més bon humor que no pas jo, i per això més aviat el mèrit d’aquesta història és també molt vostre, compartit imprescindiblement amb el Ricard, la Montserrat i la Loli que són els qui em van oferir donar les classes a Cambrils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *