2014: Tornant al camí

TL;DR: Per mi el millor disc de l’any ha sigut “Origins” d’Eluveitie. Seguit del “Rivers in the Wasteland” de NEEDTOBREATHE. El “Hunting Party” de Linkin Park també ha estat força bé.

Aquest 2014 ha sigut un any que m’ha semblat que molts grups provaven de retornar al seu camí, de trobar-se amb la idea amb que van iniciar-se i provar de portar-hi totes les coses noves que han anat experimentat al llarg de la seva carrera. Per això he titulat la llista d’aquest any com a “Tornant al camí”. No caldria que féssim la llista de grups que han provat de tornar justament aquest any o l’anterior, i els que tornaran el que ve. Només us faré humilment una llista dels àlbums de grups d’aquest i també àlbums d’altres que a mi m’han semblat més interessants per si és del vostre interès.

Pensareu que he fet una llista molt convencional i que publicaria molta gent, i el cert és que m’he basat en la llista dels àlbums que més he escoltat segons les dades recopilades al meu perfil de Last.fm destriades finalment per Last.FM Albums of the Year en una llista que he anat consultant les últimes setmanes, i que ha anat variant fins quasi l’última setmana de l’any.
També he volgut distingir-ho en tres apartats, els àlbums que més m’he escoltat i que per tant més m’han agradat, els que no m’he escoltat tant però també m’han agradat molt, i els àlbums que per vàries circumstàncies no m’he escoltat tant i que tampoc no és que m’hagin entusiasmat massa però que si ens entenem bé musicalment seria interessant que escoltéssiu així de volada.

Que més m’he escoltat i més m’han agradat

Eluveitie — Origins

El meu disc de l’any. Per la contundència i rotunditat, i per ser una de les meves referències dins de la música folk i del metall. Hi ajudarà que els vaig poder veure per fi en directe i que va ser per mi un dels millors concerts de l’any també.

Destacaria molt les dues vessants de la música d’Eluveitie. Per una banda la més calmada de “The Call of the Mountains” i alhora la part més contundent de “Sucellos”, fent aquesta última junt amb “Inception” un salt en el disc que et deixa ben marcat. De fet podríem destacar-les totes perquè des de “Nothing” fins a “King” i més enllà formen un conjunt, que adherit a la bona presentació i atenta explicació de les cançons en format d’àudio+vídeo+llibret addicionals ajuden a no parar d’elogiar aquest gran treball.

Per recomanar-vos alguna que no hagi dit trio “From Darkness”:

Schandmaul — Unendlich

És una de les meves debilitats no gaire sovint confessades. Els vaig descobrir en la meva època de descobriment del folk-rock i folk-metal alemany, al ser un grup que ha anat sovint acompanyant a In Extremo per exemple i d’altres grups més reconeguts.

És un bon disc per conèixer-los, tot i que malgrat tot no m’ha quedat clar que fos el seu millor disc potser perquè no m’ha semblat prou més complexe que els anteriors. Tot i això té cançons com “In deinem Namen” per als que els agradi la música progressiva, o “Mit der Flut” per als qui vulguin escoltar una cançó típica de Schandmaul. Per la meva part em quedo amb el primer single que va ser “Euch zum Geleit”:

NEEDTOBREATHE — Rivers in the Wasteland

Poca gent deu saber de la meva afició pel rock sureny. No tots els grups però fan estrictament rock sureny, ni country o blues. Segueixo grups amb un estil més aviat entre el rock i el pop amb unes melodies molt apassionades… no sabria explicar-ho. Un dels meus preferits és NEEDTOBREATHE, i aquest any han publicat “Rivers in the Wasteland”.

Com amb tots els grups que m’apassionen, us les recomanaria totes les seves cançons, o que millor us escoltéssiu el disc de principi a final. Cançons com “Feet, Don’t Fail Me Now” sonarien en qualsevol emissora de ràdio que busqués rock de garatge o alternatiu. No sé si ho fan, però aquí ho deixo. “Rise Again” seria una bona cançó per aquells finals de capítol de sèrie televisiva dramàtica i que vol fer caure una última llàgrima catàrtica. I “The Heart” és una cançó que encaixaria en més d’un anunci que apel·lés a la vitalitat, i segurament ho haurà fet.

Però jo us dic “Wasteland” que és la que inicia el disc, per la valentia i la convicció d’iniciar de manera tant calmada un disc. Per si us animeu i acabeu escoltant la resta:

Greensky Bluegrass — If Sorrows Swim

Com veureu no és cap fet puntual el meu gust per la música amb reminiscències de rock sureny. En aquest cas ve d’un grup que fa bluegrass, un estil que sembla que ha agafat molta volada aquest any. Són els Greensky Bluegrass i el seu nou àlbum “If Sorrows Swim”. Cançons com “A Letter to Seymour” us hauria de fer venir a la ment la típica imatge de l’Amèrica profunda, mobiliari de fusta, llum tènue, i udols efusius d’un públic entregat. Si no és el cas us deixo amb “Worried About the Weather” i us en feu a la idea:

Linkin Park — Hunting Party

Com no, no podia deixar de posar a la llista els Linkin Park. Sobretot quan amb el seu nou àlbum prometien ser tant contundents com als seus primers, amb un single “Guilty All the Same” que venia a voler demostrar-ho de bones a primeres. Ho han acabat aconseguint? Diria que han posat una bona petjada per aconseguir-ho, sense que això signifiqui que hagin reculat respecte el que havien fet en els últims discos.

Cançons com “War” han demostrat que no només anaven a buscar el so dur dels primers discos sinó que fins i tot volien demostrar que podien encara fer més. I cançons com “Keys to the Kingdom” (la primera del disc) ja fan agafar moltes ganes de veure fins a quin punt volen demostrar-nos el seu retorn. Destacable també “A Line in the Sand” que et demostra que no pretenien renegar del que havien fet en anteriors àlbums.

Com veieu us el recomanaria escoltar sencer, però us deixo amb “Rebellion” potser una de les que més combina el que volen retornar amb el que han anat practicant fins ara:

Òbviament també us recomano escoltar “LP Underground XIV” que és la publicació d’aquest any de les demos seleccionades per Linkin Park. Hi ha mostres molt interessants, com la de “Froctagon” la qual m’ha fet imaginar el procés que els va fer arribar a “War”:

Sólstafir — Ótta

Amb els grups que em recomanen els jèvits de Twitter és quasi un atzar. De sobte n’agafo un de trash i me l’escolto una setmana, de sobte un de grindcore i me l’escolto durant anys, de sobte un de “rock-and-roll black-metal punk-rock” que en compro els àlbums en vinil per a trobar-hi una sonoritat especial. Amb Sólstafir em passa també alguna cosa especial. Tenen aquell aire del nord, aquelles veus murmurant i de cop i volta esgarrapades,… Que m’han agradat i espero seguir-los en el futur.

Us podria recomanar “Ótta” que és amb la que els vaig descobrir gràcies a l’@illamonstres, però mira, comenceu amb “Lágnætti” i si us captiva ja seguireu amb la resta:

Mägo de Oz — Ilussia

És un àlbum que sé que pocs reconeixereu haver-lo escoltat. Però a mi no em fa massa nosa reconèixer que ho he fet i amb les ganes. Que Mägo de Oz ja no fa el que feia als inicis és més que evident, però tampoc tens cap grup a espanyol que faci ben bé el mateix que feia Mägo de Oz així que, veient com els que van abandonar la banda tampoc han acabat en projectes massa més reeixits tampoc ho cremarem tot, i novament els vaig concedir un temps de la meva vida a escoltar-los. Si voleu un anàlisi minuciós consulteu al @Arkeofanes que us en farà un resum amb tot el coneixement, i que rellegida la crítica que en va fer (la va publicar al seu perfil privat de Facebook ho sento) coincideixo força amb ell i em retracto de menysprear en un primer moment tot aquest àlbum. Si us va agradar el Gaia II us continuarà agradant aquest. Val que potser ens hagués agradat estalviar-nos escoltar algunes lletres d’aquest nou àlbum (no perdona i a la segona cançó ja t’esgarrifes), però té cançons que sí val la pena escoltar.

No em complicaré massa, aquí teniu la primera cançó de l’àlbum i ja sabreu què voleu fer:

Drugstore Fanatics — Spielplatz

Potser un dels nous descobriments que més em va emocionar. N’he parlat poc durant l’any ho reconec, però perquè no trobava mai el context propici per a que el que en digués fos pres amb prou consideració. Per excusar-me argumentaré que ha sigut el primer grup del qual n’he comprat música Bandcamp.

D’ells en vaig escriure a Bandcamp que “em recordaven alguna cosa entre alternativa i rock progressiu, amb emocions molt absortes en pensaments íntims”. Així que us poso una de les cançons d’aquest disc seu que em va inspirar aquelles paraules:

No m’he escoltat tant però m’han agradat molt

Berri Txarrak — Denbora da Poligrafo Bakarra

Què dir que no s’hagi dit. Tòpics sobre la triplicitat d’EPs, sobre les 20 cançons i anys de la banda, diversitat d’estils (sembla que el trauma d’alguns amb Dover encara continua), productors que tothom pretenia conèixer íntimament, i demés explicacions que s’han repetit en les nombroses entrevistes que els han concedit.

La meva opinió: Continuen superant-se.

Vaig esperar quasi un mes fins a treure’m el pànic a escoltar-lo sencer per por a que no hi trobés tot el que m’esperava. A més una vegada m’hi vaig posar a escoltar-lo a finals de desembre anava decaient el meu estat d’ànim perquè no li trobava massa el què al 1r EP ni al 2n tret de la sobtada “Alegia”. Compteu-hi que m’havia empassat una bona pila d’entrevistes amb les ànsies, i quasi no em perdia presentació de single, a més de no perdre’m l’acústic que van donar a Barcelona a inicis de desembre per presentar-ho tot, per tant tenia força escoltades ja algunes de les cançons més destacades dels dos primers EPs.

Però va ser arribar al 3r EP i la cosa es va animar, és el meu EP preferit per ara. Aquell desenfrèn que em ve al cap quan es posen amb el seu estil tan directe. No tinc ganes d’adular-los i que us en canseu sense abans escoltar-los, així que paro i vaig directe al que busqueu.

Trio la cinquena cançó del 3r EP “Xake-mate Kultural Bat”:

Luc Arbogast —Oreflam

Caldrien moltes presentacions, però millor us n’aneu a la Viquipèdia si en voleu saber la història d’aquest trobador. I sí, aquest és un trobador, perquè almenys fins abans de fer-se reconegut comercialment recorria població en població cantant i fent vida amb les seves interpretacions de melodies medievals ja fos pels carrerons de pobles recòndits o per localitzacions pròximes a catedrals. Una veu que si us agrada us atraparà i si no més val que no us forceu, que tampoc voldria que li agaféssiu mania.

Us farà gràcia segurament escoltar la versió que ha fet de la banda sonora de Game of Thrones i que ha publicat en aquest àlbum, o la última de l’àlbum que canta junt amb els reconeguts Malincorne. Però jo us recomano la primera de l’àlbum que a més té un videoclip que està bastant bé:

Sopor Aeternus — Mitternacht

Hi ha pocs grups que marquin tant a la gent que els segueix, i alhora siguin tant desconeguts fins i tot pels seus propis fans. I no serà per fotografies que en trobareu un bon grapat, sinó que va més enllà. Diuen que veure un concert en directe d’Anna-Varney Cantodea és tot un esdeveniment, perquè en dóna pocs i molt esporàdics, els tria molt i no acostumen a ser massa internacionals. Per tant la gran majoria coneixem fins a on podem a través de les seves gravacions i àlbums publicats. És una música tant especial que trobareu poques entrevistes on la mateixa intèrpret (i qui l’acompanya) en parli. Aquella veu tant sentida, aquella música que ho acompanya tot, aquella força que t’arrossega en les profunditats dels laments i les tonades melancòliques. Potser el seu anterior àlbum “Poetica” no va captivar massa, però amb aquest nou àlbum torna a atrapar-te. No n’he pogut parlar amb massa gent perquè costa trobar-ne que estiguin més o menys al dia de la seva música, però amb @ArtDelSuicidi vam coincidir que es tractava d’un gran disc.

Ara complicar-vos massa tampoc no ho voldria, amb “Beautiful” us en fareu prou idea per saber si voleu escrutar el camí que us canta Anna-Varney. A YouTube només hi ha alguns segons d’aquesta cançó, així que us l’he hagut de posar la que té a Spotify:

Àlbums que seria interessant que escoltéssiu així de volada

Slipknot — .5: The Gray Chapter

Què dir d’ells. Seria molt tòpic tot i amb la quantitat de fans que tenen no diria massa més de nou. Potser no li he trobat tota la complexitat d’altres àlbums de la banda, però com he dit en el cas de Linkin Park, és una bona petjada per seguir endavant. Esperàvem amb ganes veure com feien un pas endavant després de la mort de Paul Gray i estan mostrant molta confiança i bones idees.

Us recomano la de “The Negative One”, que va ser una de les que van utilitzar per presentar-lo, i inspira prou:

The Smashing Pumpkins — Monuments to an Elegy

Què dir-ne de Smashing Pumpkins també que no sapigueu. Doncs que si en sou tant seguidors o més que jo aquest àlbum no us sorprendrà massa, ja que és un compendi del que s’ha pogut escoltar en els àlbums experimentals que ha anat publicant durant aquests últims anys el Billy Corgan. Podria definir la meva impressió com que és un compendi del treball del Billy per fer-lo comercial i cabre’l dins d’un àlbum que molta gent acabi lloant.

Difícil triar-ne una de sola, totes tenen una part rellevant de Smashing Pumpkins. Us escolteu la primera del disc i sospeseu el vostre ànim de continuar amb la resta:

Celtas Cortos — Contratiempos

No m’esperava un àlbum seu aquest any. I de fet el vaig descobrir quan ja portava uns mesos publicat. Són dels grups únics que estiguin poc o molt inspirats com que no n’hi ha gaires que facin música similar te’ls acabes escoltant i els hi trobes de nou bones cançons. No sabria què dir-ne perquè porto tants anys seguint-los i que m’agradin realment, que se’m fa difícil ara mateix dir-ne cap bonica cosa nova que cregui que no hagin escoltat mai.

Els aprecio molt i abans de triar una sola cançó us poso l’àlbum complet, salut:

Que no t’has escoltar cap disc en català? Oi tant, però eren del 2013 i d’anys anteriors. Per l’any que ve n’espero de molt bons, com ja vaig dir a Twitter: Ebri Knight, K-Soviet, Poker’s, Sopa de Cabra. Tot i que els serà complicat superar les ànsies que tinc pels nous àlbums de Blackberry Smoke, DOVER, Turbowolf i segurament molts més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *