Exposició Big Bang Data

El cert és Big Bang Data que era una exposició que tot i que vaig seguir-ne el seu perfil a Twitter i vaig llegir-me quasi tot el que publicaven d’informació complementària, vaig prendre’m amb molta calma decidir quin dia l’aniria a veure. Va ser tan així que fins dos setmanes abans que la finalitzessin no vaig visitar-la, i com tenia pensat ho vaig fer sol per tal de tenir la meva visió més personal.

Explicació de conceptes bàsics i comparatives d’emmagatzematge digital.

L’exposició em va semblar força interessant tot i que amb poca interacció, i m’explicaré. Només començar em va sobtar que tot i que a d’altres espais del CCCB sí que hi ha connexió WiFi i prou bona, justament a l’exposició no te la trobes fins al final quan entres a l’aula que tenen per celebrar activitats complementàries. L’altra manca d’interactivitat és que tot i que hi ha contades pantalles amb ratolins per consulta gràfics i visualitzacions vàries, no hi ha massa més que això. No pots interactuar amb més aparells electrònics, exceptuant el tema de les càmeres repartides en punts estratègics que et van gravant.

Big Bang Data és una exposició que comença amb un nivell força bàsic i amb explicacions concretes sobre l’evolució de la informàtica. Que al principi t’atabala perquè vas veient qualsevol superfície recoberta amb visualitzacions de dades, però que si t’ho prens amb calma segueixes prou bé el fil.

«L’accés facilita la preservació» diu Brewster Kahle en un dels vídeos.

Entre mig vas trobant-te amb vídeos i més vídeos on diversos personatges de l’escena internauta i del món de l’explotació de dades et van explicant els seus punts de vista. I aviat comença la profunditat en alguns aspectes, com el control de les dades biomètriques i biovigilància. És aquest apartat potser el que destacaria més, ja que tot i ser breu em va semblar el més rellevant. Trobar-te amb exemples palpables del control biomètric que es pronosticava a la ciència-ficció estil Gattaca, i veure que fins a cert nivell ja existeix a nivell d’estudi genètic. És un fet que em va capficar que estigués tan avançat. A més em va agradar el tractament ja que es mostrava amb prou amplitud i asèpsia com perquè el propi espectador es formés un punt de vista adaptat a la seva mentalitat.

Projecte Stranger Visions, 2012 2013_ Heather Dewey-Hagborg. De recreació escultòrica amb aparença humana de dades genètiques.

Podria parlar de l’apartat sobre periodisme i dades al qual l’exposició hi dedica bona part del recorregut, però no em va sorprendre massa.

No diré que m’anés decebent l’exposició d’allà en endavant, ans el contrari. Tot seguit apareix ja el tema de la utilitat del Big Data i quines polítiques s’hi plantegen aplicar. Quins conflictes humans pot suposar. És aquí on ens apareixen locutors com Ievgueni Morózov que ens alerten de quin debat s’hauria d’establir en el tema del Big Data.

Alhora que també se’ns planteja fins a quin punt estem deixant tota certesa en tan sols les dades i no ens plantegem el qüestionament d’aquestes i fins a quin punt pot suposar un determinisme extrem que ho acabem datificant tot.

Seré breu i concís. Big Bang Data és una exposició que m’ha ensenyat moltes coses sobretot amb els continguts extra i que valia molt la pena si volies tenir una idea bàsica sobre de què anava el Big Data. Estaré a l’espera de quina nova proposta sorgirà a partir d’ara d’aquest nou èxit ja confirmat del CCCB.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.