Desenfrenament – Berri Txarrak a Razzmatazz2 (08.11.2013)

No ho tenia previst, però vaig arribar a temps de veure encara les últimes cançons del directe d’Illinoise. Mola, la cantant hi posa ganes i el baixista es movia bastant. Seria fàcil comparar-vos-la amb l’Eva de Rolo Tomassi ja que l’actitud s’hi assemblava bastant, però deixem les comparacions aquí. Molava bastant perquè et feien retrunyir el cor malgrat fer el paper de teloners. Però no se’m veia gaire convençut, potser perquè les guitarres se’m feien invisibles… però el baixista complia bastant i la cantant fins i tot s’atrevia amb refregaments puntuals amb el baixista. Vosaltres direu, jo ja m’anava mirant de reüll les guitarres del Gorka en un racó de l’escenari quan faltaven uns 10 minuts encara.

2a Voll-Damm… Venien poca varietat a la parada de marxandatge del concert. 2 o 3 models de samarretes de Berri Txarrak i algun disc dels teloners. Va durar poc la ronda prèvia a anar a escoltar el cap de cartell. De seguida vaig veure que muntaven el capçal Orange, l’ampli Vox,… Vinga. La gent entrant en massa directament al moment en que sabien que començava Berri Txarrak. Desenfrenament!

El bateria porta una samarreta de Toundra.

3a Voll-Damm.

Què? Hòstia el Gorka no para!

“Maravillas”

Primera vegada a la vida que pixo al lavabo de Razzmatazz2, m’imaginava alguna cosa més ronyosa. 4a Voll-Damm.

El pròxim dia m’emporto la motxilla per guardar-me roba. Quina calda!

Ei. Com més euskaldun hi ha més emocionant és el concert!

Ja no queden Voll-Damms. Tiro de got gran de birra. “Stereo”… “Jo ta ke” crida el públic. Per sort l’ambient no està massa abarrotat i aconsegueixo moure’m per la sala i escoltar el concert des de diverses situacions. No sembla tampoc una sala amb una acústica gaire brillant.

De sobte sento que el Gorka diu “Franquistas de mierda” enmig d’una presentació de cançó. Suposo que ara queda clar que qui venia ja sabia a què venia. Però quina puta mania té la gent de parlar a la seva bola quan el so de la música de Berri Txarrak t’hauria de deixar atònit sense poder articular paraula. Buf. Deixo de rondar que ja queda menys d’una hora de concert, i em situo altra vegada al centre del públic a retrobar-me amb la gent coneguda que sí sap què ha vingut a veure. 🙂

Les cançons se succeeixen, fins que “sols el poble salva el poble” fa cantar tothom de cop, ens falta aprendre euskera. Arriben les 23:01 i cap a casa. Bona nit. Grans Berri Txarrak. Què ràpid ha passat tot! 🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.