micro-literatura: QuillPill

A hores d’ara, ja força gent deu conèixer el tema del micro-blogging, com a exemple més popular el Twitter. Encara que no tothom li ha acabat de trobar la utilitat, o bé no té prou ganes d’utilitzar-lo.

Tal i com ja va passar amb Digg i menéame, amb Twitter han sorgit tot de propostes d’alternatives lliures que intenten implantar-se com a serveis alternatius a Twitter (mantenint la connexió amb ell) i alhora oferint noves capacitats. Seria el cas de Jisko, que properament esperem tenir en català. També seria bo anar-nos acostumant al nom i a la presència de Identi.ca, i demés, que van seguint els estàndards OpenMicroBlogging.

Però també hi ha espai per a l’experimentació d’aquests sistemes en altres camps. En el cas de QuillPill és en el camp de la literatura i podrem escriure a través de missatges de 140 caràcters, passatges d’una novel·la que nosaltres mateixos volem fer.

No tinc cap idea encara sobre què escriure-hi (i no sóc l’únic), però sense pensar-m’ho gaire ja he aconseguit registrar-m’hi, a més d’aconseguir una invitació de Juan Diego (que agraeixo molt).

http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Question_book.svg

Segurament serà una proposta per als bloguistes més literats com la Caterina (que per cert, n’he perdut la URL del seu blog)  i d’altres. Però i tu, què hi escriuries? Series capaç d’anar fent-ho només amb missatges de 140 caràcters?
Jo… Començaria a posar frases força enigmàtiques, sense gaire sentit, buscant la manera de construir una història,… I vés a saber si ho acabaria aconseguint.
Per si voleu un suggeriment o un exemple que us permeti veure el possible ús de tot això, us recomano llegir el que escriu Ivan Lasso, per exemple la seva obra “100cia ficción“. Sembla que a ell també li ha atret molt això del quillpill.
Per últim, si us hi voleu registrar i no voleu esperar gaire, tinc tres invitacions per a quillpill de sobres que puc oferir a qui en necessiti.

Enllaços:

0 respostes a “micro-literatura: QuillPill

  1. jo tinc twitter però la evritat no m’acaba d’agradar, això d’anar dient què estàs fent en cada moment ho trobo massa estúpid i digne d’algú amb un ego enorme XD

    en fi, algun cop hi entro però poc escric…

  2. Collons. Ara he vist que m’he fet gran. QUill pill, twitter, microwritting, rss i sa mare.
    Jo era de llapis i paper. Ara he après a teclejar amb el bec però no em demaneu tanta sofisticació.

    Piu, piu

  3. M’he sentit com al·ludida, i continuo pensant com l’eva. Per sort tinc altres coses més interessants a fer que estar al costat de l’ordinador i anar escrivint què faig en tot moment. Quan en realitat és mentida, el què hauria d’escriure la gent és: “Estic escrivint al Twitter”.

  4. @Adri: Jo encara no m’he atrevit a fer-ho encara… No sé ni si algun dia podré.

    @eva: Depèn. Simplificant podríem dir que hi ha dos tipus de “twittejadors”:
    – Un que explica minut a minut tot el que va fent. A vegades inclús caient en l’ostentació de segons què que a vegades no t’acabes de creure.
    – Un altre que usa Twitter per a informar del que està veient (tant a internet com a un altre mitjà) o escoltant (música, programa de ràdio,…) i que creu que pot interessar a demés gent. Aquí m’hi posaria a mi.

    @pardalet: És el que passa amb la hibernació, que quan tornes tot ha canviat. El món va molt ràpid com per adormir-se durant massa temps.

    @menxu: “El meu cap intenta saber què estic fent.” > “Deixo de fer el que estava fent perquè ara estic pensant.” > “El meu cap sap què està fent.” >…

  5. Crec que estan apareixent massa pàgines d’aquestes de microblogging…La gràcia del Twitter és que ha estat la que ha triomfat però perquè de conegudes només n’hi havia una. Ara sembla que està desbordat, però si apareixen tantes opcions els usuaris hauren de començar a triar i disgregar-se, i no sé si pot comprometre el futur de moltes d’aquestes xarxes…Tot es veurà.

  6. @Adri: Si et preocupa molt la disgregació, jo de moment estic a Jisko, que permet mantenir la connexió també a Twitter. A més Jisko és un sistema lliure així que no té les limitacions de sistemes tancats com Twitter i derivats. D’aquí un temps si reparteixen noves invitacions ja avisaré.

  7. Ei Aniol, només passo per saludar-te que et (i em) tinc abandonat. No puc comentar gaire cosa que jo d’això només coneixo els Twisters, aquells polos de la Frigo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.