Record

Sovint ens retorna el que no volem recordar, el que ens vomita la merda per damunt la memòria.

No, l'ull no és meu.

Acabes tenint al cap que no mereix la pena continuar sobrevivint.

Però sovint alguna cosa et fa canviar d’idea, fins que arribarà el dia que la tal cosa arribi massa tard.

I el que més rebenta és que no serveix de res lamentar-se o preguntar-se per possibles errors del passat, tot s’acostuma a decidir sense tenir en compte la teva opinió, per molt que tu acabis torturan-te per les conseqüències.

Així deu haver de ser tot plegat, aguantar: sobreviure.

 

Ho sento, tot i el meme no estic gaire d’humor. Hauré de trobar aviat alguna cosa que distregui la meva ment atormentada.

Ja haurà passat un any des que tot va començar a anar-se’n a la merda. Però jo no trobo l’oportunitat o motiu pel qual no rememorar aquest aniversari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.